Alemanya Imperial. Medalla de Xina per als combatents 1901. Guerra dels Bóxers. Cinta de substitució.
El levantament dels bóxers (en xinès tradicional, 義和團之亂; en xinès simplificat, 義和團匪亂), conegut a la Xina com l’aixecament Yihétuán (en xinès tradicional, 義和團起義; en xinès simplificat, 义和团起义; pinyin, Yìhétuán Qǐyì; literalment, ‘els punys aixecats’ o, literalment: ‘els punys rectes i harmònics’) va ser un moviment, iniciat l’any 1898, coincidint amb la Reforma dels Cents Dies, i finalitzat el 7 de setembre de 1901.
Va sorgir a la Xina de la dinastia Qing contra la intervenció imperialista de les grans potències occidentals i l’Imperi del Japó, en el territori, la política, l’economia, la religió i la cultura xinesa, en els darrers anys del segle XIX, durant el període conegut com «el segle de l’humil·liació». El moviment va ser reprimitiu per un sector de l’exèrcit xinès i forces militars europees, nord-americanes i japoneses. S’estima que més de 100.000 persones van ser assassinades durant el conflicte, de les quals uns 3.000 eren milicians i entre 200 i 250 eren estrangeres, majoritàriament missioners cristians.
Va ser iniciat per la Milícia Unida per la Justícia (Yìhéquán), conegut en anglès com els bóxers perquè molts dels seus membres havien practicat arts marcials xineses, també conegut al món occidental com el «boxa xinesa». Els pagesos del nord de la Xina havien generat ressentiment contra els missioners cristians que ignoraven les obligacions tributàries i abusaven dels drets extraterritorials per protegir els seus congregants contra demandes judicials. El fons immediat de la sublevació va incloure una sequera severa i la interrupció per l’expansió d’esferes d’influència estrangeres després de la Guerra Sino-Japonesa de 1895. Després de diversos mesos de creixent violència i assassinats a Shandong i la planura del nord de la Xina contra la presència estrangera i cristiana, al juny de 1900, els combatents bóxers, convençuts que eren invulnerables a les armes estrangeres, es van concentrar a Pekín amb el lema «Suportar el govern Qing i exterminar els estrangers». Els estrangers i els cristians xinesos van buscar refugi al Barri de les Delegacions.
En resposta als informes d’una invasió per part de l’Aliança de les Vuit Nacions (forces de EUA, Austria-Hongria, Gran Bretanya, França, Alemanya, Itàlia, Japó i Rússia) per aixecar l’assediament, l’emperadriu vídua Cixi, inicialment vacil·lant, va donar suport als bóxers i el 21 de juny va emetre un decret imperial que declarava la guerra a les potències estrangeres. Diplomàtics, civils estrangers i soldats, així com cristians xinesos al Barrio de les Delegacions, van ser assetjats durant 55 dies per l’Exèrcit Imperial de la Xina i els bóxers. La oficialitat xinesa es va dividir entre els que donaven suport als bóxers i els que afavorien la conciliació, liderats pel príncep Qing. El comandant suprem de les forces xineses, el general manxú Ronglu (Junglu), més tard va afirmar que va actuar per protegir els estrangers. Els funcionaris de la Protecció Mútua del Sud-est de la Xina van ignorar l’ordre imperial de lluitar contra els estrangers.
L’Aliança de les Vuit Nacions, després de ser rebutjada inicialment, va portar 20.000 tropes armades a la Xina, va derrotar l’Exèrcit Imperial i va arribar a Pekín el 14 d’agost, alleujant l’assediament de les Delegacions. Va tenir lloc un saqueig descontrolat de la capital i el camp circumdant, juntament amb l’execució sumària dels sospitosos de ser bóxers. El Protocol Bóxer del 7 de setembre de 1901 preveia l’execució de funcionaris governamentals que havien donat suport als bóxers, disposicions perquè tropes estrangeres es estacionessin a Pekín i 450 milions de taels de plata —aproximadament 10 mil milions de dòlars als preus de la plata de 2018 i més que els ingressos fiscals anuals del govern— es pagarien com a indemnització durant els propers 39 anys a les vuit nacions implicades.
